Història del Glacier Express

No hi ha dubte que el Glacier Express és un dels trens més famosos del món. El seu trajecte està entre els preferits per la majoria de les persones que visiten Suïssa, ja que l'espectacularitat dels paisatges, així com la bellesa de les muntanyes a través de les que s'obre pas fan d'ell una experiència única.

El que potser no és tan coneguda és la història que hi ha darrere de la gran obra d'enginyeria que culminaria amb el primer viatge a bord del Glacier Express.

Els inicis del Glacier Express

Tot va començar arran d'una aposta entre el famós hoteler Johannes Badrutt, fart de veure com marxaven els seus clients a la fi de l'estiu, sense conèixer l'extraordinària bellesa de St Moritz durant els mesos d'hivern. Es va apostar amb quatre dels seus convidats que si tornaven durant el Nadal i no quedaven captivats per la bellesa d'aquest enclavament alpí i de les bones condicions climatològiques, fins i tot a l'hivern, es faria càrrec de totes les despeses d'allotjament i de transport.

Es diu que a St Moritz el sol llueix durant 322 dies a l'any. Aquest fet, i la fama que li va donar aquesta aposta, va fer que durant el primer quart del segle XX es produís un important creixement del nombre de persones que visitaven els cantons de Valais i Graubünden.

Tot això motivaria la construcció d'un tren de muntanya de via estreta, el qual començaria a operar en el seu primer tram el 1914. La companyia francesa encarregada de la seva construcció seguiria el 1923 amb el tram entre Furka i Oberalp, un cop acabada la I Guerra Mundial. Fruit d'aquesta línia i després de la fusió de diverses companyies, naixeria el Glacier Express, sent el primer ferrocarril a aconseguir la proesa d'unir les localitats de Zermatt i Sant Moritz.El nom l'hi van posar en honor de la famosa glacera Rhone un enclavament molt visitat per la fàcil accessibilitat per a tot tipus de persones.

En aquella època es va dotar als vagons de passatgers de tot tipus de comoditats, amb seients de 1ª, 2ª i 3ª classe, a més d'un luxós restaurant per a la noblesa i l'alta burgesia que, cada vegada amb més freqüència, visitaven aquesta zona dels Alps suïssos.

La construcció del Glacier Express

Les opcions que van valorar els primers enginyers eren realment descoratjadores. Totes elles feien pensar que era del tot inviable dur a terme l'empresa de travessar les cadenes muntanyoses que separen St Moritz de Zermatt per instal·lar una línia ferroviària. La solució finalment adoptada obligava a plantejar tècniques i sistemes de construcció totalment nous i innovadors.

Finalment s'iniciarien els treballs al setembre de 1898, en el tram entre St. Moritz i Thusis, a través de perilloses vessants i barrancs. Es van haver de construir 39 túnels i 55 ponts, i escometre obres descomunals com van ser la construcció de túnel d'Albula, el qual va exigir unes condicions de treball duríssimes per la manca de condicions adequades de ventilació, per les altes temperatures durant els mesos d'estiu, i per la necessitat de realitzar treballs de conducció de les aigües gelades de l'interior de la muntanya.

Tots aquests esforços van ser recompensats finalment amb el primer viatge del nou ferrocarril va ser el 25 de juny de 1930, un moment històric que va tenir una difusió a nivell mundial, i aconseguint posar a St Moritz entre els llocs turístics més visitats del món.