Els llocs Patrimoni de la Humanitat a Suïssa

La llista dels llocs que són Patrimoni de la Humanitat a Suïssa és una mostra més de l'enorme potencial natural, cultural i artístic d'aquest petit país. Amb una extensió de poc més de 41.000 m2 (poc més que la de Catalunya), el país ha aconseguit introduir 12 llocs en la llista de l'Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, des de 1983.

La llista de l'Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

Aquesta llista la formen un total de 1.018 llocs a tot el món. Per formar part d'ella cal que sigui un lloc amb una especial rellevància, ja sigui en l'àmbit cultural, al natural, o una barreja dels dos. Així, tindrem tres tipus de patrimoni: culturals, naturals o mixtes.

Llocs Patrimoni de la Humanitat a Suïssa

Com deia, la llista està formada per 12 llocs que es distribueixen al llarg de tot el país. Cada un d'ells mereix un article al nostre blog, un projecte que volem dur a terme al llarg dels propers mesos.

De moment hem cregut interessant agrupar tots aquests 12 llocs, per poder localitzar-los en un mapa. S'hi situen els 12 llocs, amb la finalitat que tinguis accessible al telèfon mòbil tots ells. Hem afegit una breu nota a cada un dels llocs, així com una imatge del lloc. Confiem que et resulti pràctic.

Casc antic de Berna

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 1983

Viatjar a Berna, a la capital de Suïssa, és un viatge en el temps fins a l'Edat Mitjana gràcies al seu casc històric, Patrimoni de la Humanitat des de 1983, un dels més ben conservats d'Europa. La ciutat posa davant del visitant alguns edificis tan importants com la Torres de l'Rellotge, de la s. XII, la col·legiata, les arcuacions comercials de segle XV o les seves esplèndides fonts.

Els castells de Bellinzona

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2000

Els tres castells de Bellinzona són autèntiques joies que formen part de l'Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 2000. Els castells de Sasso Corbaro, de Montebello i Castelgrande formen un complex medieval realment únic i d'enorme interès per a públics de totes les edats . D'enorme importància durant aquella època, aquest enclavament exercia un ferri control d'accés a la vall de l'Ticino i a l'Sant Gotard.

Ferrocarril rètic

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2008

El nom d'aquest ferrocarril ve de la regió de Retia, antiga província romana que abastava els Alps centrals. En aquesta escarpada zona es va construir una de les obres d'enginyeria més impressionants de el segle XX. Construït en 1903, el trajecte s'obre pas per les muntanyes de Graubünden per túnels i viaductes impossibles. El tram entre Albula / Bernina seria reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per Unesco com un reconeixement a l'titànic esforç de les persones que van treballar en ell, a més de pels extraordinaris paratges naturals pels quals transcorre. Aquest viatge de 122 km travessa 196 ponts, 20 municipis i 55 túnels.

L'obra de Le Corbusier

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2016

L'obra d'aquest genial arquitecte va entrar a formar part de l'Patrimoni de la Humanitat, en la categoria de bé cultural, juntament amb altres construccions dissenyades per ell en diverses parts de món. El seu autèntic nom era Charles-Édouard Jeanneret-Gris, tot i que adoptaria el pseudònim de Le Corbusier als 29 anys d'edat. A més d'Alemanya, Argentina, Bèlgica, França, Índia i el Japó, dues obres de les executades a Suïssa van ser incloses: la petita vila Le Lac, a Corseaux, i l'edifici de Ginebra anomenat Clarté, dos exemples emblemàtics de la nova concepció arquitectònica de aquest extraordinari arquitecte i pensador.

Jaciments palafíticos dels Alps

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2011

La Unesco va decidir incloure un total de 111 jaciments dels milers que hi ha per tota l'àrea alpina. D'ells 56 es troben a Suïssa. Per palafits s'entenen els habitatges que mitjançant pilars o estaques de fusta es van aixecar sobre l'aigua a partir de l'Neolític. Aquests jaciments romanen en molts casos sota les aigües de llacs, o en les ribes de rius o pantans, mantenint-se en excel·lents condicions a l'estar protegits de les condicions climatològiques adverses. Són un excel·lent testimoni de la vida dels habitants d'Europa Central, fa 7.000 anys. Davant la dificultat de veure aquests jaciments arqueològics hem inclòs en la nostra llista dos museus en els quals és possible saber més d'aquest extraordinari patrimoni històric: El Museu arqueològic de Neuchatel i la Vila lacustre de Gletterens.

Abadia de Saint Gall

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 1983

Situada a la ciutat amb el mateix nom, aquesta abadia ha estat durant molts segles un dels principals centres benedictins d'Europa. Construïda en 820, el seu aspecte recorda més a una petita ciutat que als monestirs als quals estem acostumats. La seva biblioteca, amb més de 170.000 llibres, és un clar testimoni de la importància d'aquest centre cultural i religiós al llarg dels segles. S'hi guarden documents extraordinaris, així com manuscrits d'un valor incalculable.

Les ciutats de La Chaux-de-Fonds y Le Locle

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2009

Aquestes dues petites localitats estan considerades el bressol de la indústria rellotgera de Suïssa. L'urbanisme amb el qual es van aixecar noves construccions després de diversos incendis, per tal de dotar la comunitat d'una indústria sòlida i dotada dels serveis necessaris per als seus treballadors, s'aprecia en aquest conjunt Patrimoni de la Humanitat des de 2009. Tota la planificació urbanística es va dur a terme, com es pot apreciar a l'recórrer els seus carrers, prioritzant la lluminositat i la fluïdesa de l'trànsit.

Lloc tectònic del Sardona

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2008

Aquesta formació muntanyosa de nord-est de Suïssa compta amb set cims que superen els 3.000 m d'alçada. En aquest enclavament, d'enorme importància geològica, s'aprecia clarament el procés de formació dels Alps, després del xoc de les plaques continentals d'Àfrica i Europa. Aquesta zona tanca un enorme valor des del punt de vista científic i educatiu, ja que ofereix una perspectiva de la formació de el continent Europeu d'extraordinari valor, i tanca un dels misteris als quals s'enfronten els científics: la sedimentació dels materials més recents en estrats inferiors, respecte d'aquells amb més antiguitat.

Convent benedictí de Saint-Jean-des-Soeurs a Müstair

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 1983

Aquest centre religiós guarda al seu interior impressionants tresors pictòrics, amb una col·lecció de frescs de segle IX, únics al món per les seves dimensions i per la seva qualitat. Representen Històries de l'Antic i del Nou Testament. La seva torre de l'any 960 és la més antiga d'aquesta regió alpina. Es pot accedir-hi per gaudir d'unes vistes impressionants.

Terrasses de les vinyes de Lavaux

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2007

Les terrasses en les que creixen les vinyes de Lavaux s'alcen a la vora del llac Léman, al llarg de més de 30 km. Aquestes terrasses, amb més de 800 anys d'antiguitat, són un testimoni de la simbiosi entre l'agricultura i l'ecologia que van practicar des de fa segles els monjos cistercencs que van cisellar els vessants de les estribacions en què s'amunteguen les terrasses de Lavaux. Perfectament orientades per aprofitar a el màxim la llum solar, així com la radiació aportada pel reflex de l'llac de Ginebra. La utilització de murs de pedra per sustentar els diferents graons en els quals s'assenten les vinyes els confereixen, a més, una aportació extra de calor. Tot això permet obtenir un producte de gran qualitat. Unit a la gastronomia de Lausana, la visita a les vinyes de Lavaux es converteix en un viatge gastronòmic de primer ordre.

Mont San Giorgio

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2003

Aquesta muntanya coberta de boscos s'alça fins els 1097 m al mig de l'estany Lugano. La importància d'aquest enclavament arqueològic radica en els valuosíssims jaciments trobats de diferents espècies de peixos així com 30 rèptils marins i terrestres. A més, els investigadors van trobar centenars d'animals invertebrats i plantes de l'edat triàsica mitjana fa 245 a 230 milions d'anys. Molts dels fòssils trobats s'exposen al Museu de Fòssils de Meride.

Alps suïssos Jungfrau-Aletsch

Any inclusió en el Patrimoni de la Unesco: 2001

Aquest conjunt muntanyós format per l'Eiger, Mönch i Jungfrau, així com el Gran Glacera Aletsch, va obtenir el reconeixement de la Unesco, i la inclusió en el Patrimoni de la Humanitat l'any 2001. No només es va valorar el gran interès paisatgístic d'aquestes impressionants cims i dels voltants en què es troben. Igual d'importants resulten les dades que llancen sobre la formació de les muntanyes i de les glaceres. A més, la glacera Aletsch té un paper educatiu de gran importància sobre els efectes de l'canvi climàtic, ja que és una glacera fàcilment accessible, en una excursió amb guia. La glacera Aletsch pot contemplar des de diferents punts panoràmics, com des Moosfluh, el Bettmerhorn, el Eggishorn i el Jungfraujoch. Als quatre es pot arribar fàcilment en funicular o telefèric.