vadmin
La llegenda de William Tell

La llegenda de William Tell, com moltes d’altres, té un origen incert i la seva veracitat és gairebé nul·la. Alhora, però, no hi ha millor manera de transmetre unes idees o els fonaments d’un país que una bona història, una llegenda, sigui verídica o no. La imatge més icònica d’aquest personatge, o la que ens arriba de ressò, és la d’un anant acompanyat de la seva ballesta, disparant a pomes a caps de nens i lluitant contra les injustícies, però més enllà d’aquests tòpics, William Tell és la llegenda que representa els valors fundacionals de Suïssa, a favor de la llibertat i la justícia, amb un component nacionalista important.

En aquest article us fartem un breu opuscle d’aquest relat, observant en quin context apareix, explicant la sinopsi general o la més convencional de la història, i veient quines són les últimes versions o com s’acull actualment aquesta llegenda.
Ara bé, cal aclarir que la nostra intenció no és exegètica, ni de bon tros. Tan sols busquem presentar-vos els aspectes més generals d’aquest mite i animar-vos a fer una investigació més profunda sobre el tema. Havent aclarit això, anem al gra:
Aparició de la llegenda de William Tell
Tot i que ens encantaria que un personatge tan extraordinari hagués existit, la primera prova que no va ser així la trobem en el fet que, mentre que la història explicada ocorre durant els finals del s. XIII i principis del XIV, les primeres fonts de les quals se'n té constància daten de finals del s. XV. Es tracten del Llibre Blanc de Sarnen, escrit per Hans Schriber el 1474, i el Tellenlied, una cançó popular escrita durant la dècada de 1470. En els dos casos, es tracten de fonts parcials i amb una intenció claríssima d’enaltiment de les confederacions helvètiques. La primera menciona el Jurament de Rütli, un pacte fet el 1291 entre els cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden, que significà la fundació de l’Antiga Confederació Helvètica, on apareix William Tell, definint-lo com un gran ballester i un dels conspiradors d’aquest jurament. La segona, la cançó popular, ja se centra més en la llegenda, i s’hi troben els episodis més clàssics d’aquesta: el càstig, l’encert de la poma, l’empresonament de l’heroi, la seva fugida… tot dins la història del neixament de la confederació helvètica.

Cent anys més tard, Aegidius Tschudi ampliarà el mite de William Tell. Ell aporta molts més detalls al personatge i, sense trobar-hi cap font històrica que els recolzi, es pot assegurar que es tracten d’invencions del mateix autor. Tell, doncs, és originari de Bürglen, al cantó d’Uri, i la data exacta en què dispara la fletxa per encertar la poma sobre el cap del seu fill és al 18 de novembre de 1307, per exemple. Aquesta història molt més rica en detalls donarà un fons més estable a la llegenda, però aquesta sempre es veurà afectada per diverses modificacions —encara ara s’hi troben diferents versions en aquesta llegenda.
Durant tots aquests anys la llegenda de William Tell es venera: apareixen llocs de culte que figuren en el relat i, seguint les tensions polítiques entre la confederació helvètica i els imperis al voltant seu que intenten ocupar-la —sobretot l’imperi Romanogermànic—, la llegenda perviu i és exemple de l’actitud a prendre per part dels ciutadans helvètics davant les forces repressives i cruels que els volen ocupar. És també, doncs, un temps amb grans addicions i canvis en la història d’aquest heroi, que sempre s’utilitza com a arquetip per explicar els temps que es viuen.
Història de William Tell
Com ja hem comentat, la llegenda agafa diferents formes i versions, no n’hi cap de més certa o autèntica que una altra. Aquí contarem la més generalista, basant-nos bàsicament en l’obra d’Aegidius Tschudi i l’obra de teatre de Friedrich Von Schiller, que va internacionalitzar la llegenda al segle XVIII.
El context en el qual transcorre la trama és en la Suïssa ocupada per la casa dels Habsburg d’Àustria. Willian Tell és un home de camp a favor de l’alliberació dels cantons suïssos. És un ballester expert i un navegador excepcional, el què podríem considerar un home d’acció.

La seva llegenda comença el dia que, acompanyat del seu fill, va a Altdorf, la capital del cantó d'Uri. Els motius de la visita varien molt segons el narrador, en el cas de Schiller, acudeix per visitar el sogre, Fürst. Val a dir que William Tell no és cap anònim, ja compta amb molt bona fama entre els seus conciutadans com a suís de bé. A Altdorf hi ha el governador Gessler, un home tirànic i cruel, disposat a fer el que sigui per mantenir el seu poder. Òbviament, Gessler coneix l'existència de William Tell, i l'odia.
A la plaça del municipi s’hi troba un barret simbolitzant el poder dels Habsburg, i és obligació dels ciutadans suïssos agenollar-s’hi en senyal de respecte. L’heroi Tell, sigui per què se n'oblida o pels seus principis, no s’hi agenolla. Gessler, davant una falta tan greu, troba un càstig digne de la seva mesquinesa i crueltat: El càstig que li va ser imposat a William Tell tenia a veure amb el seu renom de gran ballester. El governador el va obligar a disparar des de 100 passes a una poma col·locada a sobre del cap del seu fill. Amb seguretat, William Tell va agafar la seva ballesta i dues fletxes. En va disparar una i va encertar el blanc, deixant el seu fill indemne. Quan li van preguntar per què havia tret l'altra fletxa, ell va contestar que era en cas que hagués ferit el seu fill, per enviar-la directament al cor del governador.

Gessler havia promès que no mataria a William Tell si encertava a la poma, però per les seves declaracions posteriors, el governador va manar que el portessin a la fortalesa de Kussnacht per tancar-lo de per vida. Encadenat i tancat, en Tell és transportat fins allí. Però durant el viatge en vaixell, es forma una forta tempesta que amenaça en enfonsar l’embarcació. Aquí hi ha diferents variacions: una és que William aprofita la confusió, es deslliura del seu cadenat, es fa amb el timó, s’apropa a la riba i s’escapa. L’altra és que el deslliuren perquè els salvi amb les seves aptituds com a timoner, i ell aprofita per fugir acostant-se a la riba. L’última és que li demanen que es posi de timoner davant la desfeta de la tempesta, i aconsegueix salvar a tota la tripulació, en un acte suprem de magnanimitat. En tots els casos, però, el governador Gessler s’escapa d’ell per por de la seva venjança. De res li servirà, perquè William Tell el buscarà, el trobarà i li clavarà la fletxa que ja estava predestinada a acabar al seu cor.
La mort de Gessler fa guanyar forces als ciutadans suïssos, i és el catalitzador de la sublevació dels cantons a favor de la llibertat, en contra de l’imperi Austríac. A partir d’aquí, Tell és un personatge molt actiu en la guerra en contra d’Àustria. Aegidius, però, va datar la seva mort el 1354, assassinat amb traïdoria mentre intentava salvar un nen d’afogar-se al riu Schächental, a Uri.
L’impacte de William Tell als nostres dies
El Romanticisme de finals del s. XVIII i principis del XIX va acollir la llegenda de William Tell amb els braços oberts; una història d’un personatge lluitant per uns ideals en contra de les injustícies del món és un arquetip principalment romàntic. L’autor que més se’n va encantar va ser Goethe, segurament el poeta alemany més important de tots els temps. La seva intenció era fer-ne una obra de teatre, però va acabar donant-li la idea a Friederich Von Schiller, que ja hem mencionat anteriorment, que va fer-ne l’adaptació dramàtica. És curiós que cap d’aquests autors fos suís o visqués en el país helvètic, més enllà d’algunes vacances. Aquest fet demostra com la llegenda no és solament un enaltiment de la nació i identitat Suïssa, sinó més aviat una història on valors morals tals com la justícia o la llibertat entren en joc i s’imposen.

De totes maneres, Schiller ja era un autor consolidat internacionalment, i que ell fos l’autor de l’obra de William Tell va permetre que aquesta arribés molt més enllà, essent més que una història folkloritzada. En si, es tracta d’una obra en 5 actes: el primer se centra a relatar les atrocitats de l’ocupació Austríaca al país helvètic, i com un grup de Suïssos es conjuren per l’alliberació del país. El segon entra en detalls sobre els conspiradors helvètics i, per l’altra, introdueix una història secundària d’amor. No és fins al tercer acte que apareix el personatge de William Tell, desenvolupant-se llavors la història que abans hem mencionat.
A partir de la publicació d’aquesta obra, William Tell passa a ser conegut a tot occident, convertint-se en un símbol de rebel·lió i llibertat. De fet, l’obra també beu de fets del seu temps, com la Revolució Francesa, de la qual se’n comparteixen certs ideals.
Durant tots aquest temps posteriors i fins als nostres dies, William Tell ha sigut un personatge recurrent en l’imaginari col·lectiu. S’han creat escuts, segells, marques, còmics…



D’altra banda, Gioachino Rossini creà una òpera el 1829, de la qual la seva obertura, mundialment famosa, fou convertida en el tema principal d’“El Genet Solitari”.
A Suïssa van ser i són recurrents les interpretacions de les seves obres, sobretot la versió de Schiller. Les més importants són segurament les que s’interpreten a Interlaken des del 1947.
D’altra banda, en la indústria cinematogràfica i televisiva, Tell també tingué un en espai destacat durant els principis del segle XX. Abans i tot, el 1898, George Méliès usà el personatge per un dels seus curts experimentals, però no fou fins a l’any 1903 que s’estrenà el que es considera la primera adaptació a la pantalla gran, dirigida per Lucien Nonguet i basada principalment en l’obra de Schiller. Vuit anys després, Ugo Falena en faria un altre, i dos anys més tard, s’hi sumaria Friedrich Feher. Cada obra presenta les seves diferències, centrant-se més en certs elements de l’obra que en d’altres. Més tard se’n van seguir fent, aquí us deixem una llista completa de totes les adaptacions:
Any |
Títol |
Director |
País |
Duració |
1898 |
Guillaume Tell et le clown |
Georges Méliès |
França |
1 min |
1903 |
Guillaume Tell |
Lucien Nonguet |
França |
5 min |
1911 |
Guglielmo Tell |
Ugo Falena |
Itàlia |
22 min |
1913 |
Die Befreiung der Schweiz und die Sage vom Wilhelm Tell |
Friedrich Feher |
Alemanya/Suïssa |
90 min |
1934 |
Wilhelm Tell |
Heinz Paul |
Alemanya |
99 min |
1960 |
Wilhelm Tell |
Michel Dickoff |
Suïssa |
100 min |
1992 (TV) |
The New Adventures of William Tell |
Richard Slapczynski |
Austràlia |
50 min |
2013 (no estrenada) |
William Tell: 3D |
Nick Hurran |
EUA |
– |
Segurament, el cas més curiós fou l’última pel·lícula de la llista, que mai va arribar a estrenar-se. Es tractava d’una superproducció nord-americana que comptaria amb Brendan Fraser com a protagonista, però mai va arribar a materialitzar-se per problemes de finançament.
Fet i fet, William Tell sempre ha representat els valors de la llibertat i rebel·lió en contra de les injustícies i el poder. En aquest sentit, és semblant a personatges com Robin Hood o William Wallace, però amb un origen suís.
Esperem que us hagi agradat aquest article sobre la figura històrica i llegendària de William Tell. Hem deixat moltes coses de banda, ja que la nostra pretensió era encuriosir-vos més sobre el tema… Si en voleu saber més coses… us ho deixem a les vostres mans!
Afegeix un nou comentari